Fins aviat

Ocapi ha hagut d'adaptar-se a la vida dels humans. És a dir per poder menjar i tindre un aixopluc he hagut de treballar i això suposa no poder estar de moment amb vosaltres. no obstant us seguesc portat dintre del meu coret d'Ocapi. Així que vull agrair-vos les estones meravelloses que he pasat amb vosaltres: Nimue, Namaga, Anjoc, Frederic, Mad, Muralla, Tristany, Laia, Gemma, Giorgio, Canari, Ismene, Isnel, Leanan (gràcies pel viatge tan xulo a Granada), Nit, Amics del vaixell i tots i totes els qui heu passat per ací.No és un adéu definitiu, espere que quan m'adapte a les noves circumpstàncies tornaré i de tant en tant espere fer-vos visites. Seguiu sent tan bonics i boniques com sou i estimant els animalets. Ocapibesets per a tothom.Fins aviat ^_^

Amics bells. Tragelaphus

Dedicat a Nimue i a frederic (que se'n va a l'Àfrica)

La paraula grega τραγέλαφος era utilitzada en l’antiguitat per a designar un animal considerat fabulós. La seua traducció al llatí és hircocervus, paraula composta per cabra i cèrvol, és a dir un animal barreja entre una cabra i un cèrvol.
Aquest animal es considerava com a fabulós a causa del seu hàbitat reduït i molt amagat sobtretot en boscos i selves de densa vegetació però sempre propers d’on hi ha aigua.
Així trobem referències des d’Aristòlil a Sant Tomàs d’Aquino. Però les primeres notícies que tenim de l’existència d’aquest animal les trobem en la Història natural de Plini i diu així:

“De la mateixa espècie del vedat hi ha una que es distingeix per la barba i pel pèl als muscles, anomenat tragélafo, que sol nàixer i viure a les voreres del riu Fásis”

Fasis és nom que els llatins donàven al riu Rioni a l’oest de Geòrgia on van anar a parar els argonautes.

Una versió castellana de la Historia Natural de Plini conté la següenst nota del traductor Jerónimo de Huerta: “El tragélafo es un animal tan raro, y tan exòtico, que pocos escriben sobre él, porque en pocas partes se cria. Dicen que tiene una naturaleza media entre el ciervo y la cabra, así es muy parecido al ciervo en el cuerpo y los cuernos, y a la cabra en el pelo y la barba”

Ja en el context de la Història natural el nom es transcriu directament del grec “tragélafo”.


En realitat els tragélafos pertanyen a la família dels Bòvids, és a dir a la mateixa que els antílops i es troben repartits , encara que de manera molt desigual i en petites comunitats, al continent africà Mozambic, Sudafrica, Camerun i fins a Sudàn .

Hi existeixen diferents tipus i en alguns llocs reben el nom de Bongo. Són animals bells i pacífics, estranys, normalment solitaris o en famílies molt reduïdes.

Malauradament és un animal molt desitjat pels caçadors, ja que la dificultat de caçar-los arribà a convertir-los en tota una legenda i així en un dels trofeus més preuats pels assassins d’animals que organitzen shafaris per caçar-los.

Fins i tot a internet és poden contractar serveis de shafari de caça , de manera que qualsevol occidental adinerat pot pagar-se aquesta cruel diversió. Açó està extret d’uan pàgina d’aquestes

“Zonas de distribución: Bongo Occidental (Tragelaphus Eurycerus Eurycerus). Se puede encontrar en muchos países con pluviselva desde Sierra Leona hasta Sudán. En la actualidad sólo se caza en Camerún y en República Centroafricana. Bongo Oriental (Tragelaphus Eurycerus Isaaci): Sólo en Kenia, cerrada su caza. Españoles en libro de Récord Safari Club Internacional Bongo Occidental Nicolás Franco numero 16 con 34 pulgadas de Camerún. Marcial Gómez Sequeira numero 58 con 30 pulgadas de Camerún. Bongo Oriental Sin españoles en la lista ....i així una llarga llista ....
CALIBRES ADECUADOS Los bongos son antílopes de cuerpo compacto y pesado que pueden alcanzar los 250 kilogramos de peso. Además, pueden ser peligrosos si quedan heridos, ya que se cazan casi siempre en foresta cerrada. Es recomendable, por tanto, utilizar un arma contundente, un 375 ó 416. No es descabellado utilizar el lento 458 que nos hará un gran trabajo utilizando una primera bala blanda y las demás, de remate, es prudente que, para que no las pare la vegetación, que sean con punta blindada.
PROYECTILES/BALAS las que utilicemos para un primer tiro, pueden ser las Remington Core-Lockt o la Norma Oryx, por su mínima pérdida de materia.
PRECIOS Los precios de los abates pueden significar muy poca cosa en el caso de safaris de larga duración. Pero esto son los precios medios de abate por países: Camerún: 2.000 Euros República Centroafricana: 1.800 Euros

Aquestes coses són les que em fan odiar alguns humans


kudu oTragelaphus imberbis

Tragelaphus euryceros

Amics bells. Libèl·lules i Espiadimonis.

Bé, bé, alguns ho heu encertat com namaga (gràcies a l’ajuda de macpolen) i també mmp.
Efectivament són larves de libèl·lules i espiadimodis (també es coneixen per altres noms segons les comarques i en alguns llocs es diuen cavallet del diable o cavallet de santmartí) .

Les larves de les libel·lules són les menys estilitzades i més curtetes . En tot cas les dues són aquatiques i com deia mmp en el seu comentari són veritables depredadors de basses i rierols, ténen la boca amagada sota una espècie de màscara que s’obre i l’allarga.
Quan muden són ben bonics, fràgils com les coses belles.

Però no us deixeu enganyar a pesar de la seua aparant fragilitat poden volar milers i milers de quilòmetres i fins i tot cap arrere en contra del vent .
Les libèl·lules són una miqueta més grans que els espiadimonis i també podeu diferenciar-los quan descansen ja que les libèl·lules ho fan amb les ales exteses i els epiadimonis amb les ales arreplegades cap arrere.

Com la bellesa en sí aquest animalets són efímers quan ja han assolit el seu estat de libèl·lules o espiadimonis. La seua vida com a adult ve des de unes poques setmanes a dos o tres mesos.

Com us havia promés un regalet I el regalet és pera tots i totes (encara que nohàgeu encertat) he parlat amb unes quantes libèl·lules i espiadimonis i m’han dit que us faran d’avioneta per dur-vos de viatge al país que vulgueu.I com ho he pensat tot... ja sé que els humans peseu massa per poder anar-hi a sobre, però per això el meu amic fetiller de les tribus de pigmeus del meu país , m’ha fet una fórmula màgica perquè pugueu tornar-vos ben menudets i així emprendre el viatge





Així que ací us deixe la metzina màgica




i les libel·lules i espiadimonis que s’han oferit a portar-vos.

Bon viatge ^_^


Ahhhh!!!! i si voleu veure en fotos com és la matamorfosí cliqueu ací i ho veure-ho en fotografies. És ben curiós ^_^

Amics estranys. Endevinalles.

Tots els éssers vius muden al llarg de la seua vida. Fins i tot els humans canvien el seu aspecte al llarg dels seus cicles vitals.

Ací teniu dos amiguets ben estranys perquè en qüestió de dies canviaran totalment la seua forma convertint-se en en uns animalets diferents...potser bells...o més estranys encara...o en amics perillosos...


Sabeu en quins animalets és tranformaran aquest dos bitxets? ^_*

Rauquen les granotes

Sí, ho heu encertat gairebé tots els animalets que raquen són les granotes :-)

Ara, sabieu que hi ha unes 3800 especies de granotes al món?

Les més conegudes per nosaltres viuen en zones humides, basses i rierols, i els seus crits , quan rauquen, responen a l’època de l’aparellament que normalment és quan les condicions àmbientals són bones i hi ha aigua. És per això que quan les granotes rauquen diuen que va a ploure. No és ben bé així , el su cant és més bé un indicador de l’estat saludable del medi. Per això en llocs on les aigües són insalubles no hi ha granotes.

(granota comuna)

Pel que fa a la “pluja de granotes” no és tracta en realitat d’això. Són granotes que hivernen , és a dir no viuen en llocs propers a basses i rierols i es troben amagades en els seus caus esperant que ploga, i quan ho fa ixen dels seus caus per aparellar-se. Per això en llocs on mai hem vist granotes i de sobte plou les veiem aparéixer juntament amb altres animalets com els caragols. Mostra d’açò són les granotes que viuen als deserts i només ixen de l’estat d’hivernació quan plou.

(granota del desert)

Normalment són terrestres però també hi ha d’altres que viuen als arbres sobretot al continent americà i que ténen els dits llargs units per una membrana que els permet planar i així saltar d’arbre en arbre.



(granota voladora)

Pel que fa a la creença que una granota pot ser un príncep encantat , aneu en compte, ja que hi ha algunes granotes que són tremendament verinoses i desenvolupen unes toxines que són capaces de matar ...així que ni se us ocórrega besar-ne una com aquesta.

(granota verinosa)

Endevinalles 1

Si els humans parlen català, castellà, francés o croat....

L'ase brama

La vaqueta mugueix

El cavallet renilla

La cabreta bela

El conillet esgüella

L'ocellet piula

El gosset borda

El gatet maula

i l'abelleta brunzeix

Quin animalet rauca ?

No s'hi val a consultar diccionaris ^_^

Amics bells 2. El gos/ca rater

Aquests són dos amiguet molts nerviosos. El ca rater mallorquí i el gos rater valencià.

La mediterrània sempre ha estat un lloc d’intercanvi i de barreja, de costums i de races. Per això no és gens estranys que si els humans d’aquestes contrades ténen llinatges barrejats també els animalets en tinguen.

Pel que sembla, ja que no existeixen moltes fonts escrites, el gos rater valencià és autòcton i antigament era utilitzat sobretot per a la caça de rates d’aigua per l’albufera i per l’horta, animalets aquestes, les rates d’aigüa que eren molt apreciades per a fer una bona paella :-) ( bé estem parlant dels segles XVI al XVII, però fins el XIX podem dir que encara n’eren caçades i es preparaven plats amb elles, no oblidem que són mamífers totalment herbíbors i el sabor és semblant al d’un conill) . El gos rater era i és també un bon company de treball dels homes de l’horta i el camp de tal manera que ha rebut també altres noms com fusterieret, rateret, gos de l’horta, gos albelloner etc.

Pel que fa al seu homòleg ca rater mallorquí hi ha sobretot dues teories una que arrela els orígens d’aquest animalet amb el tronc de gossos egipcis, de major grandària, i a través de diversos encreumanets hauria finalitzat tal com es coneix ara. L’altra que és la més problable, ja que segons les fonts investigadess i escrites, la seua antiguitat és com a màxim de fa 150 anys, quan grups de valencians van anar a conrear arròs a l’albufera de mallorca i van portar els seus gossos raters creuent-los amb les races autòctones de Mallorca .

En tot cas dos amiguets ben guapets i com he escoltat dir als humans grans:
Valenciàns, Mallorquins I Catalans, cosins-germans :-)