Presentació
Aquests sóc jo. Un animal prehistòric com va dir en Sir Harry H. Johnston allà pel 1901. Fins aleshores cap home de pell blanca em coneixia. Vivia pel Zaire a l’Àfrica. Els únics éssers de dues potes que coneixia eren uns homes menuts que els blancs anomenen pigmeus. Així doncs vaig ser tot un misteri durant un temps per avosaltres. Es parlava d’una espècie de cavall amb ratlles que hi havia vist algú per terres africanes.
Els meus millors amics són els animalets hervíbors com jo i els meus pitjors enemics han estat sempre els lleopards fins que va aparéixer l’home blanc i ens ha dut a formar part de les espècies en perill d’extinció. Ara només podem trobar un o dos Ocapis com a molt per km2.
Quan te n’adones que la teua espècie està en perilll de desaparéixer és com si obriguesses els ulls al món per primera vegada. Des que em vaig escapar del zoo, he investigat i malhauradament he comprovat que cada dia hi ha més èspecies en perill d’extinció.
Aquest ha sigut el motiu principal de començar a escriure aquest diari, en el qual aniré presentant-vos els meus amics en perill d’extinció i també amics fantàstics, amics bells i amics estranys.
posted by Ocapi @ 10:23 PM
10 Comments:
Amic Ocapi, tens raó, els humans som, en general, uns impresentables. Però no tots (està mal que ho diga jo, ja ho sé).
Hi ha una vella història de la meua tribu (en un sentit molt extens, això de tribu i això de meua) que conta que, un bon dia, el déu es fa fartar de veure com els homes d'una determinada ciutat no feien més que malvestats; i va voler destruir-la. Però abans va avisar un home bo que de tant en tant anava per allí, no fos cosa que el pillés pel mig, pobret, l'únic bo en tota la contrada.
I aquell home era tan bo que va sentir llàstima d'aquells homes tan dolents, i va preguntar al déu si no perdonaria aquella ciutat si hi trobés 50 homes honrats. El déu, que tampoc tenia moltes ganes d'anar matant persones amunt i avall per molt dolentes que fossen, li va respondre que sí, que si hi trobava 50 homes bons, perdonaria la ciutat. Però aquell home s'ho va pensar millor, 50 li semblaven molts, i li tornà a preguntar si la salvaria per 40 homes bons; i el déu va fer que bé, que sí, que per 50 la perdonaria. L'home, cada vegada més preocupat, li preguntà encara que si la perdonaria per 30, per 20, per 10, per 5 homes bons, i el déu li va anar dient que sí, que la salvaria per 30, per 20, per 10; però quan li va dir que la salvaria per 5, el déu, abans que l'home pogués seguir insistint, es va alçar d'una revolada i va desaparèixer.
Després d'això, l'home es va dirigir a la ciutat i va estar buscant i buscant i buscant, però per més que es va esforçar, no en va trobar cap ni un. A la fi, vingué un àngel del déu i el va haver de traure allí per la força, perquè el termini s'havia acomplert i aquella ciutat havia de desaparéixer. I el déu va destruir la ciutat.
I tu pensaràs, amic Ocapi, que quina història més trista, i quin paper més trist hi fem els humans. I tens raó; però et demane que ho mires pel costat positiu: el déu, al menys, havia trobat un home bo que pagava la pena de salvar i que es preocupava pel bé dels altres; i per això crec, pense, espere, que no tot està perdut entre els humans.
Una abraçada, Ocapi!
Un administrador del bloc ha suprimit aquesta entrada.
Hola Ocapi, veus quina història més xula t'ha contat el "mestre" Giorgio... :) segur que lhas entesa. M'agradarà molt anar conéixent els teus amics :)
Giorgio. *^-^* gracies per contar-em aquesta història i gràcies per visitar-me. Em costa encar comprendre moltes coses però a poc a cpo vaig comprenent i em sembla molt bonica la història. crec que ja no tindre por d'aquell o aquella que em done la mà , sempre podrà ser que siga per tornar a atràpar-me com la primera vegada que vaig confiar en un humà però des que estic ací fa pocs dies algunes persones me l'han donada i ha sigut per acaronar-me el llom amb paraules boniques. Si hi ha una, vol dir que hiha dos i tres i quatre ... +++----^_^
^-^ aiii joan perdona he esborrat sense adonar-me'n el teu comentari, és que no m'aclarisc encara , a més és un poquet dificil escriure perquè no tinc dits com els humans, però he pogut escriure'l de nou.
Gràcies joan, les teues visites em fan molta confiança *`_´*
i com et dius?
Hola Tristany, ^_^* doncs de moment no tinc nom, és a dir almenys com vosaltres, només sé que els humans ens dieu Ocapis, però si t'agrada un nom pots posar-me'l tu, de segur que en saps i molts bonics. ^_^
ai, ocapi, que bonic eres... espere que et trobes ben a gust i que no et tornen a tancar!
Hola Minué "ÔÔ" perdona per no haver-te contestat abans ... és que... és que estava de vacances... veient amics ...visitants parents... no , no no han tornat a tancar-me :) espre que ja no ho facen més...Gràcies per passar per ací.. ara et faré una visiteta :)
hola ocapi, bonic, sóc Nimue, no Minué... je je je... a més gent li passa i es pensen que té alguna cosa a veure amb la música ;)
besets!
Publica un comentari
<< Home