Amics desorientats 1. El Cormoran.
De segur que tothom coneix la història de Mowgli, el xiquet del Llibre de la Selva o la de Tarzan.
L’adopció d’un ésser humà per animals ha estat present al llarg del temps. De fet conten les llegendes que els fundadors de la gran i magnífica Roma , Ròmul i Rem eren fills d'una Vestal que per deslliurar-los de la persecució del seu oncle, que pretenia arrabassar-los el tron d'Alba els ficà en un cistell, sobre l'aigua del Tíber i així van arribar els dos germans al peu del turó del Palatí, on una lloba els salvà de la mort, alletant-los.
No sembla doncs que ni les lleis genètiques o biològiques marquen massa a l’hora d’establir vincles familiars i sí al contrarí a qui veiem en nàixer.
El nostre nou amic és un ocell pescador a qui també podríem anomenar Mowgli. El Cormoran és un ocell extraordinàriament veloç que vola i nada per damunt i per davall de l’aigua.
Aquest ocell és utilitzat ancestralment a la Xina i al Japó pels pescadors. És la forma més simple, néta, barata, natural i no contaminant que puga haver-hi. Però allò més interssant és com aquests animals arriben a pescar per al homes.
Doncs bé el procés és ben senzill , encara que no deixa de ser extraordinari i sorprenent. Els pescadors agafen un ou dels nius dels Cormorans i el fan cobar per una gallina comuna fins que estiga a punt d’eixir-ne l’ocellet. Arribat a aquest punt l’home agafa l’ou i deixa que l’ou acabe de cobar-se en sec mentre que aquest l’observa amb paciència. Aleshores quan l’ou esclata i ix el pollet, aquest mira al seu voltant i veu l’home. Aquesta és la primera visió que té i el xicotet Cormoran reconéix l’home com a la seua mare. Des d’aquest moment el Cormoran segirà l’home de la mateix manera que seguix a la mare i aprendra d’ell. L’home no ha d’ensenyar el cormoran a volar o pescar perquè són trets innats d’ell. Així el pescador només ha de fer un senyal i el Cormoran es llança a per la presa, l’agafa i torna on està el seu pare o mare , i aquest l’únic que ha de fer es treure-li el peix de la boca.
Aquestos casos de reconéixer els humans com a pares són molt comuns entre les aus i és el que els científics anomenen “impronta visual”.
Així que si aneu a tindre algún fill , quan nasca ni se us ocórrega ensenyar-li al primer moment un ninotet o un xupa-xup o que no us veja només el nas ;-)
posted by Ocapi @ 4:27 PM
19 Comments:
Bona nit! Veig que has fet visites molt interessants i que ja t'han agafat de la maneta persones i personatges...
Sóc una amant de les bèsties, així que em sento bé per aquí. Com tu m'has dit seguiré passant, si m'ho permets
Un beset
Ocapi aquests ocells però semblen obrers explotats no? pobrets una vegad pesquen els lleven el menjar...però és ben curiós el que contes sobre la "impronta visual"
Tenim en comú l'amor per totes les bestioles...
No savia això dels cormorans. Gràcies per explicar-lo.
Molts petons. Muralla.
Hola Mad benvinguda ^_^ i gràcies per passar. Si t'agraden les béstioles, donsc ja aniràs veient que en tinc molt d'amics i no en són tan diferent dels humans o els humans no ho són tant de les bestioles.Passa sempre que et viga de gust ací són sempre ben bingudes les persones que estimen els animals, perquè qui estima els animals també estima els seus iguals ^_^ et done la poteta ... és que si alce les dos potetes per fer una baraçada perd l'equilibri ^_*
Hola Joan `.Doncs no sé joan això de l'explotació d'altres crec que és una cosa més humana que animal. Hi ha animalets que uses altres animales per nodrir-se i aprofiten tal vegda la feina dels altres però tots compleixen una funció dintre de l'ecosistema on viuen i d'això crec que no es podria dir explotació.
Hola ^_^ Muralla benvinguda també doncs et dic el mateix que he dit a Mad. Aci tens un espai per jugar, mirar, explaiar-te i enamorar-te de les bestioles ^_^
A mi també m'agraden molt les bèsties de tota mena. No ho puc evitar. L'altre dia vaig salvar una papalloneta de nit de morir ofegada dins el meu got de vi negre. Se'n va anar volant amb una alegria al cos...
No sabia això dels cormorans.
Ni sabia que s'havia d'anar tan alerta a ensenyar segons què als nadons... je.
Gràcies, ocapi, per aquest blog tan tendre. Petonetes.
Volia dir: petonets ;)(de moment, els petons encara són masculins..., lingüísticament parlant, és clar...)
He mirat d'enviar-te un correu, però no he estat capaç de trobar l'adreça...
Venia a dir-te que donada la temàtica d'aquest lloc, he pensat que fora bona idea posar-te un enllaç al meu blog animal...
Llavors he vist que t'havies adelantat i que ens has enllaçat a ma mare (la marmi) i a mi... Moltes gràcies!
I pensant, quan hagi acabat amb el trasllat dels blogs al nou domini, miraré de fer un post sobre els okapis.
Bé, ja paro el discurs...
Ah, l'adreça del bllog animal és www.sociedadpajaril.net/reservoir
Dos besets
ocapi bonic! estinc impressionada amb totes aquestes coses que ens expliques!
saps... vaig veure molts ases en el meu viatge i algun camell i els vaig donar records de part teua... ;)
Aiii les papellones Isnel són animalets tan bonics i tanfràgils, i a més són com el peixos, de milers i milers de colors. Sabíes que algunes papallones també van en manades?
Petonetes o petones hehe ^_^
Mad ^_^ he estat llegint la història de casilda i Estrella i havía intuït que hereu mare i filla però no sabía qui era qui ^_^ és una història preciosa. Gràcies per passar-me l'adreça exacta del blog "reservoir". Adreça electrònica no en tinc és que als ocapis ens resulta dificil obri portes i coses així i les bústies encara són més dificils d'obrir *_* i pels discursos no et talles, nosaltres també hem fem quan hi ha eleccions a la selva ^_^
Holaaaaaa Nimue bonica aiii sí? oi que són ben bònics els ases i tan tendres ... i els camells amb eixes potes tan llargues i com caminen eh? gràcies per donar-los records bonica ...aiiii ^_^
Hola, Ocapi! Coneixia l'ús dels cormorans com a "pescadors delegats" (bé, en realitat no sàbia de quina classe d'ocells es tractava), però no sàbia com s'ho feien per ensinistrar-los... Ai, els homes, sempre fent treballar als demés...
Hola Giorgio ^_^...aiii sí els homes crec que són la única espècie que fa treballar els altres pel seu propi benefici, perquè també hi ha animalets que fan treballs per als altres com per exemple ocellets que netegen d'insectes altres animals, però clar és una altra forma de "relació laboral" ^_^
Aix,sin ens portarem sempre igual de bé que es porten els animals amb nosaltres...però bé,sempre estarem en deute amb ells...per la seua ajuda,per haver-lso explotat,per haver-lso fet mal,per tantes i tantes coses...espere q als ocapis no els tractem tan mal :(.Em sabria realment greu.
Molts besets.
Vaja, és curiós. Ho havia sentit dir... Has vist la peli Nòmades del Vent? Es extraordinari veure els ocells volant al costat dels humans, que duen un ala delta o algo així (no sé si això surt a la peli perquè fa temps que la vaig veure, però al making off sí apareix).
Hola Nafthy sí supose que els homes no es donene compte del tot de com els han ajudat els animals en tot, en els correus, en viatjar i fins i tot en coses tan senzilles prò importants com fer-los companyia. No solen ser massa agraïts els humans , no, però sí hi ha també molts humans que estimen els animals, als ocapi també ^_^
Hola, benvingut Esteve no he vistla peli però la veuré ^_^ saps els human normalment no se n'adonen del que depenen de les altres espeècies com en quasi totes les coses són ben rars només se n'adonen del que ténen quan ho perden i crec que amb els animalets passa el mateix.
Publica un comentari
<< Home