Presentació

Aquests sóc jo. Un animal prehistòric com va dir en Sir Harry H. Johnston allà pel 1901. Fins aleshores cap home de pell blanca em coneixia. Vivia pel Zaire a l’Àfrica. Els únics éssers de dues potes que coneixia eren uns homes menuts que els blancs anomenen pigmeus. Així doncs vaig ser tot un misteri durant un temps per avosaltres. Es parlava d’una espècie de cavall amb ratlles que hi havia vist algú per terres africanes.

Els meus millors amics són els animalets hervíbors com jo i els meus pitjors enemics han estat sempre els lleopards fins que va aparéixer l’home blanc i ens ha dut a formar part de les espècies en perill d’extinció. Ara només podem trobar un o dos Ocapis com a molt per km2.
Quan te n’adones que la teua espècie està en perilll de desaparéixer és com si obriguesses els ulls al món per primera vegada. Des que em vaig escapar del zoo, he investigat i malhauradament he comprovat que cada dia hi ha més èspecies en perill d’extinció.

Aquest ha sigut el motiu principal de començar a escriure aquest diari, en el qual aniré presentant-vos els meus amics en perill d’extinció i també amics fantàstics, amics bells i amics estranys.

Sóc un Ocapi

Sóc un Ocapi.
Les persones de vegades em confonen amb un zebra, o amb un cabra, o amb un ruc, és a dir amb qualsevol cosa menys el que sóc.
En realitat els meus familiar més pròxim són les girafes, però clar a diferència d'elles no tinc eixe coll esbelt i allargassar que les fa tan especials.
vaig àixer una nit de tardor, entre trons i llamps, per això sóc poruc i amague el cap entre els matolls cada vegad que hi ha tempesta. Encara que ací a diferència del meu país , les tempestes són més breus i menys intenses. On vaig nàixer els llamps i els trons semblen són espectaculars, salvatges. Els homes que hi viuen dieuen que són els déus poderosos que estan lluitant amb les seus espases de foc. Jo no els he vist mai, als déus, en canvi als homes si els he vist lluitar entre ells. Els homes sempre creues que el que ells fan també ho fan els altres. Són una espècie ben curiosa.
Quan tenia tres mesos uns homes de pell blanca em van agafar en una epècie de xarxa, em tancaren en un caixó de fusta i em portaren ací. hem van deixar en un lloc que semblava el mateix on vaig nàixer però ací hi ha unes reixes d'un material estrany que impedeix que hi pugues anra-hi més lluny. No entenc per què? Al meu país d'origen pots caminar i caminar i mai trobes cap reixa feta d'aquest material. És estrany perquè els homes tampoc poden passar a la banda on estic jo.
Un dia vaig trobar un tros de xarxa que estava obert, mai l'havia vist, i vaig passar la xarxa. era de nit, i mentre caminava , vaig veure multitud de construccions com les que feien els homes del meu país però més grans i altes, més altes que els colls de les meus germanes les girafes. també vaig trobar petites zones d'herba on poder menjar, però clar eren tan petites que de seguida s'cabave. Així caminant tota la nit vaig arribar on m'he quedat a viure. Està a prop d'on viuen els homes de pell blanca, però ací no hi construccions , és un lloc semblant añ meu país d'origen, però amb arbres i plantes diferents. Almenys hi ha molta herba per menjar i aigua per beure. Hi ha també altres animalest, també diferents i nous per a mi i que al principi em fugien, però he anat fent amics i han anat contant-me coses.
Vull saber on estic perquè si he de viure ací he de comprendre encara miltes coses, però a poc a poc i potser amb ajuda aniré descobrint-les.
Ah se´que ací els homes de pell blanca tenen un nom cadascú, jo no en tinc, sóc un ocapi, em podeu dir així.