Diari d'un Ocapi

Fins aviat

2005-10-26T14:20:00.000+02:00

Ocapi ha hagut d'adaptar-se a la vida dels humans. És a dir per poder menjar i tindre un aixopluc he hagut de treballar i això suposa no poder estar de moment amb vosaltres. no obstant us seguesc portat dintre del meu coret d'Ocapi. Així que vull agrair-vos les estones meravelloses que he pasat amb vosaltres: Nimue, Namaga, Anjoc, Frederic, Mad, Muralla, Tristany, Laia, Gemma, Giorgio, Canari, Ismene, Isnel, Leanan (gràcies pel viatge tan xulo a Granada), Nit, Amics del vaixell i tots i totes els qui heu passat per ací.No és un adéu definitiu, espere que quan m'adapte a les noves circumpstàncies tornaré i de tant en tant espere fer-vos visites. Seguiu sent tan bonics i boniques com sou i estimant els animalets. Ocapibesets per a tothom.Fins aviat ^_^

Amics bells. Tragelaphus

2005-09-15T21:50:00.000+02:00

Dedicat a Nimue i a frederic (que se'n va a l'Àfrica)

La paraula grega τραγέλαφος era utilitzada en l’antiguitat per a designar un animal considerat fabulós. La seua traducció al llatí és hircocervus, paraula composta per cabra i cèrvol, és a dir un animal barreja entre una cabra i un cèrvol.
Aquest animal es considerava com a fabulós a causa del seu hàbitat reduït i molt amagat sobtretot en boscos i selves de densa vegetació però sempre propers d’on hi ha aigua.
Així trobem referències des d’Aristòlil a Sant Tomàs d’Aquino. Però les primeres notícies que tenim de l’existència d’aquest animal les trobem en la Història natural de Plini i diu així:

“De la mateixa espècie del vedat hi ha una que es distingeix per la barba i pel pèl als muscles, anomenat tragélafo, que sol nàixer i viure a les voreres del riu Fásis”

Fasis és nom que els llatins donàven al riu Rioni a l’oest de Geòrgia on van anar a parar els argonautes.

Una versió castellana de la Historia Natural de Plini conté la següenst nota del traductor Jerónimo de Huerta: “El tragélafo es un animal tan raro, y tan exòtico, que pocos escriben sobre él, porque en pocas partes se cria. Dicen que tiene una naturaleza media entre el ciervo y la cabra, así es muy parecido al ciervo en el cuerpo y los cuernos, y a la cabra en el pelo y la barba”

Ja en el context de la Història natural el nom es transcriu directament del grec “tragélafo”.

En realitat els tragélafos pertanyen a la família dels Bòvids, és a dir a la mateixa que els antílops i es troben repartits , encara que de manera molt desigual i en petites comunitats, al continent africà Mozambic, Sudafrica, Camerun i fins a Sudàn .

Hi existeixen diferents tipus i en alguns llocs reben el nom de Bongo. Són animals bells i pacífics, estranys, normalment solitaris o en famílies molt reduïdes.

Malauradament és un animal molt desitjat pels caçadors, ja que la dificultat de caçar-los arribà a convertir-los en tota una legenda i així en un dels trofeus més preuats pels assassins d’animals que organitzen shafaris per caçar-los.

Fins i tot a internet és poden contractar serveis de shafari de caça , de manera que qualsevol occidental adinerat pot pagar-se aquesta cruel diversió. Açó està extret d’uan pàgina d’aquestes

“Zonas de distribución: Bongo Occidental (Tragelaphus Eurycerus Eurycerus). Se puede encontrar en muchos países con pluviselva desde Sierra Leona hasta Sudán. En la actualidad sólo se caza en Camerún y en República Centroafricana. Bongo Oriental (Tragelaphus Eurycerus Isaaci): Sólo en Kenia, cerrada su caza. Españoles en libro de Récord Safari Club Internacional Bongo Occidental Nicolás Franco numero 16 con 34 pulgadas de Camerún. Marcial Gómez Sequeira numero 58 con 30 pulgadas de Camerún. Bongo Oriental Sin españoles en la lista ....i així una llarga llista ....
CALIBRES ADECUADOS Los bongos son antílopes de cuerpo compacto y pesado que pueden alcanzar los 250 kilogramos de peso. Además, pueden ser peligrosos si quedan heridos, ya que se cazan casi siempre en foresta cerrada. Es recomendable, por tanto, utilizar un arma contundente, un 375 ó 416. No es descabellado utilizar el lento 458 que nos hará un gran trabajo utilizando una primera bala blanda y las demás, de remate, es prudente que, para que no las pare la vegetación, que sean con punta blindada.
PROYECTILES/BALAS las que utilicemos para un primer tiro, pueden ser las Remington Core-Lockt o la Norma Oryx, por su mínima pérdida de materia.
PRECIOS Los precios de los abates pueden significar muy poca cosa en el caso de safaris de larga duración. Pero esto son los precios medios de abate por países: Camerún: 2.000 Euros República Centroafricana: 1.800 Euros

Aquestes coses són les que em fan odiar alguns humans

kudu oTragelaphus imberbis

Tragelaphus euryceros

Amics bells. Libèl·lules i Espiadimonis.

2005-09-10T18:05:00.000+02:00

Bé, bé, alguns ho heu encertat com namaga (gràcies a l’ajuda de macpolen) i també mmp.
Efectivament són larves de libèl·lules i espiadimodis (també es coneixen per altres noms segons les comarques i en alguns llocs es diuen cavallet del diable o cavallet de santmartí) .

Les larves de les libel·lules són les menys estilitzades i més curtetes . En tot cas les dues són aquatiques i com deia mmp en el seu comentari són veritables depredadors de basses i rierols, ténen la boca amagada sota una espècie de màscara que s’obre i l’allarga.
Quan muden són ben bonics, fràgils com les coses belles.

Però no us deixeu enganyar a pesar de la seua aparant fragilitat poden volar milers i milers de quilòmetres i fins i tot cap arrere en contra del vent .
Les libèl·lules són una miqueta més grans que els espiadimonis i també podeu diferenciar-los quan descansen ja que les libèl·lules ho fan amb les ales exteses i els epiadimonis amb les ales arreplegades cap arrere.

Com la bellesa en sí aquest animalets són efímers quan ja han assolit el seu estat de libèl·lules o espiadimonis. La seua vida com a adult ve des de unes poques setmanes a dos o tres mesos.

Com us havia promés un regalet I el regalet és pera tots i totes (encara que nohàgeu encertat) he parlat amb unes quantes libèl·lules i espiadimonis i m’han dit que us faran d’avioneta per dur-vos de viatge al país que vulgueu.I com ho he pensat tot... ja sé que els humans peseu massa per poder anar-hi a sobre, però per això el meu amic fetiller de les tribus de pigmeus del meu país , m’ha fet una fórmula màgica perquè pugueu tornar-vos ben menudets i així emprendre el viatge

Així que ací us deixe la metzina màgica

i les libel·lules i espiadimonis que s’han oferit a portar-vos.

Bon viatge ^_^

Ahhhh!!!! i si voleu veure en fotos com és la matamorfosí cliqueu ací i ho veure-ho en fotografies. És ben curiós ^_^

Amics estranys. Endevinalles.

2005-09-07T15:09:00.000+02:00

Tots els éssers vius muden al llarg de la seua vida. Fins i tot els humans canvien el seu aspecte al llarg dels seus cicles vitals.

Ací teniu dos amiguets ben estranys perquè en qüestió de dies canviaran totalment la seua forma convertint-se en en uns animalets diferents...potser bells...o més estranys encara...o en amics perillosos...

Sabeu en quins animalets és tranformaran aquest dos bitxets? ^_*

Rauquen les granotes

2005-09-04T16:23:00.000+02:00

Sí, ho heu encertat gairebé tots els animalets que raquen són les granotes :-)

Ara, sabieu que hi ha unes 3800 especies de granotes al món?

Les més conegudes per nosaltres viuen en zones humides, basses i rierols, i els seus crits , quan rauquen, responen a l’època de l’aparellament que normalment és quan les condicions àmbientals són bones i hi ha aigua. És per això que quan les granotes rauquen diuen que va a ploure. No és ben bé així , el su cant és més bé un indicador de l’estat saludable del medi. Per això en llocs on les aigües són insalubles no hi ha granotes.

(granota comuna)

Pel que fa a la “pluja de granotes” no és tracta en realitat d’això. Són granotes que hivernen , és a dir no viuen en llocs propers a basses i rierols i es troben amagades en els seus caus esperant que ploga, i quan ho fa ixen dels seus caus per aparellar-se. Per això en llocs on mai hem vist granotes i de sobte plou les veiem aparéixer juntament amb altres animalets com els caragols. Mostra d’açò són les granotes que viuen als deserts i només ixen de l’estat d’hivernació quan plou.

(granota del desert)

Normalment són terrestres però també hi ha d’altres que viuen als arbres sobretot al continent americà i que ténen els dits llargs units per una membrana que els permet planar i així saltar d’arbre en arbre.

(granota voladora)

Pel que fa a la creença que una granota pot ser un príncep encantat , aneu en compte, ja que hi ha algunes granotes que són tremendament verinoses i desenvolupen unes toxines que són capaces de matar ...així que ni se us ocórrega besar-ne una com aquesta.

(granota verinosa)

Endevinalles 1

2005-09-01T22:28:00.000+02:00

Si els humans parlen català, castellà, francés o croat....

L'ase brama

La vaqueta mugueix

El cavallet renilla

La cabreta bela

El conillet esgüella

L'ocellet piula

El gosset borda

El gatet maula

i l'abelleta brunzeix

Quin animalet rauca ?

No s'hi val a consultar diccionaris ^_^

Amics bells 2. El gos/ca rater

2005-08-27T13:50:00.000+02:00

Aquests són dos amiguet molts nerviosos. El ca rater mallorquí i el gos rater valencià.

La mediterrània sempre ha estat un lloc d’intercanvi i de barreja, de costums i de races. Per això no és gens estranys que si els humans d’aquestes contrades ténen llinatges barrejats també els animalets en tinguen.

Pel que sembla, ja que no existeixen moltes fonts escrites, el gos rater valencià és autòcton i antigament era utilitzat sobretot per a la caça de rates d’aigua per l’albufera i per l’horta, animalets aquestes, les rates d’aigüa que eren molt apreciades per a fer una bona paella :-) ( bé estem parlant dels segles XVI al XVII, però fins el XIX podem dir que encara n’eren caçades i es preparaven plats amb elles, no oblidem que són mamífers totalment herbíbors i el sabor és semblant al d’un conill) . El gos rater era i és també un bon company de treball dels homes de l’horta i el camp de tal manera que ha rebut també altres noms com fusterieret, rateret, gos de l’horta, gos albelloner etc.

Pel que fa al seu homòleg ca rater mallorquí hi ha sobretot dues teories una que arrela els orígens d’aquest animalet amb el tronc de gossos egipcis, de major grandària, i a través de diversos encreumanets hauria finalitzat tal com es coneix ara. L’altra que és la més problable, ja que segons les fonts investigadess i escrites, la seua antiguitat és com a màxim de fa 150 anys, quan grups de valencians van anar a conrear arròs a l’albufera de mallorca i van portar els seus gossos raters creuent-los amb les races autòctones de Mallorca .

En tot cas dos amiguets ben guapets i com he escoltat dir als humans grans:
Valenciàns, Mallorquins I Catalans, cosins-germans :-)

Amics desorientats 1. El Cormoran.

2005-08-21T16:27:00.000+02:00

De segur que tothom coneix la història de Mowgli, el xiquet del Llibre de la Selva o la de Tarzan.
L’adopció d’un ésser humà per animals ha estat present al llarg del temps. De fet conten les llegendes que els fundadors de la gran i magnífica Roma , Ròmul i Rem eren fills d'una Vestal que per deslliurar-los de la persecució del seu oncle, que pretenia arrabassar-los el tron d'Alba els ficà en un cistell, sobre l'aigua del Tíber i així van arribar els dos germans al peu del turó del Palatí, on una lloba els salvà de la mort, alletant-los.

No sembla doncs que ni les lleis genètiques o biològiques marquen massa a l’hora d’establir vincles familiars i sí al contrarí a qui veiem en nàixer.

El nostre nou amic és un ocell pescador a qui també podríem anomenar Mowgli. El Cormoran és un ocell extraordinàriament veloç que vola i nada per damunt i per davall de l’aigua.
Aquest ocell és utilitzat ancestralment a la Xina i al Japó pels pescadors. És la forma més simple, néta, barata, natural i no contaminant que puga haver-hi. Però allò més interssant és com aquests animals arriben a pescar per al homes.

Doncs bé el procés és ben senzill , encara que no deixa de ser extraordinari i sorprenent. Els pescadors agafen un ou dels nius dels Cormorans i el fan cobar per una gallina comuna fins que estiga a punt d’eixir-ne l’ocellet. Arribat a aquest punt l’home agafa l’ou i deixa que l’ou acabe de cobar-se en sec mentre que aquest l’observa amb paciència. Aleshores quan l’ou esclata i ix el pollet, aquest mira al seu voltant i veu l’home. Aquesta és la primera visió que té i el xicotet Cormoran reconéix l’home com a la seua mare. Des d’aquest moment el Cormoran segirà l’home de la mateix manera que seguix a la mare i aprendra d’ell. L’home no ha d’ensenyar el cormoran a volar o pescar perquè són trets innats d’ell. Així el pescador només ha de fer un senyal i el Cormoran es llança a per la presa, l’agafa i torna on està el seu pare o mare , i aquest l’únic que ha de fer es treure-li el peix de la boca.

Aquestos casos de reconéixer els humans com a pares són molt comuns entre les aus i és el que els científics anomenen “impronta visual”.

Així que si aneu a tindre algún fill , quan nasca ni se us ocórrega ensenyar-li al primer moment un ninotet o un xupa-xup o que no us veja només el nas ;-)

Amics estranys 2. Rambo

2005-08-15T15:50:00.000+02:00

A quest no és amic meu ^_^ . No , no ho és. Però pertany a la sèrie Amics estranys. I per què?

Doncs bé. Resulta que anit em vaig apropar a una caseta de camp on estaven veient la tele i jo allí amagadet entre els arbres em vaig quedar una estoneta. Estaven fent Rambo III i segons les millors fonts històriques sobre els país d’aquest personatge ( consulteu “holibud” , el millor fons historiogràfic dels EEUU ) va ser el model de tota una dècada.

Pel que sembla el ianquis canvien amics per enemics i al contrari dia sí, dia no.
A la pel·lícula del 1982, el tal Rambo s’enfronta aleshores als seus anemics soviètics amb l’ajuda dels talibans afgans. Els Afgans són presentats com un poble amic, honest, valent i massacrat pels dolents, tal com si el poble agfà fos l’espill on els americans veuen reflexades totes les seus virtuts i el mujaidins se’ns presenten com a herois. I pel que sembla això va ser més o menys així, els americans van ajudar els talibans contra els soviètics i per tant van impulsar i legitimar el règim talibà.
Mirà per on el 7 d’octubre de 2001 els EEUU amb els britànics emprengueren la guerra contra els talibans aduint que aquests protegien a un tal Bin Laden (també abans amic i ara l’enemic nro.1). Aquesta mateixa excusa juntament amb la de derrocar el dictador Sadam Hussein (també amic dels EEUU per fer front al govern dels ayatolà de l’Iran ) serà la que més tard també portarà als EEUU a envair Irak . De les escenes de les massacres d’innocents a la pel·lícula a les ocorregudes en la realitat durant tots aquest anys a l’Afganistan i a l’Irak , crec que la realitat les supera en víctimes i en atrocitats.

Jo si voleu que us diga la veritat ,acostumat com ho estic a saber-ne qui són els meus amics i quins els meus enemics no ho acabe d’entendre. A mi, un Ocapi, no se m’ocorreria mai fer-me amic d’un lleopard i arribar a un pacte en el qual aquest només es mengés a altres herbìbors, perquè sé que el lleopard en qualsevol moment em pot devorar a mi, i perquè mentre hi haja prou herba per a tots els meus amics són les zebres i les jirafes.

Uns amics molt estranys aquests ianquis, no? :(

Amics bells 1. L'Ase

2005-08-11T11:26:00.000+02:00

E ls humans diuen que hi ha dues classes de bellesa: la interior i la exterior.
La interior sol mesurar-se per les virtuts com per exemple com de sabi, intel·ligent, amable, pacífic o simpàtic és l’ésser humà.
L’exterior pels atributs, les línies, les formes, els colors, les proporcions.

El primer amic bell que us presente és aquest: l’ase.

Tots els ases coneguts provénen de dos llinatges diferents dels nord d’Àfrica i els últims descobriments científics posen en evidència que aquest animals ramaders van ser els últims en domesticar-se de totes les espècies ramaderes-domèstiques.
La domesticació animal va sorgir arà farà uns 10000 o 12000 anys al Pròxim Orient , a Mesopotàmia, Àsia menor, Irak...però les més recents investigacions demostren que els ases salvatges més semblants als domèstics són els ases salvatges de Núbia i Somalia.la domesticació d’aquest animals es va produïr farà uns 5000 o 7000 anys al nord-est africà probablement com a resposta a la desertificació del Sàhara.

Ets un ase! He escoltat dir a molt humans a uns altres. En el sentit que aquest humans no en saben res de res. Però mireu per on les dites de vegades solen ser certes: “les aparences enganyen”.

Bona mostra d’això ho podeu trobar en la literatura clàssica (ja sasabeu que estic aprenent a llegir i quina manera millor de començar que pels clàssics).

Doncs bé pel que fa a la bellesa interior, l’ase és un animal pacífic, tranquil, amigable, i al contrari del que es creu molt molt intel·ligent. Així ho va demostrar el frare i filòsof mallorquí Anselm Turmeda (Mallorca 1352 – Tunis 1423) en la seua “disputa del ase”. Aquest frare convertit a l’Islam demostrà en una obra satírica i mordaç com la pressumpta superioritat dels humans sobre els animals s’ensorrava mitjançant un personatge tan singular com l’ase.

Pel que fa a la bellesa exterior, l’ase té unes proporcions belles, fins i tot les orelles que a primera vista poden resultar desproporcionades li donen una graciosa harmonia. I parlant de proporcions us recomane la lectura de “L’ase de Luciano de Samosata” filòsof grec (125-192) que conta com volent ell transformar-se en ocell es posa en máns de la bruixa Tesalina. Aquesta erra en el seu conjur i l’acaba convertint en ase. Després de diverses aventures l’ase (Luciano) és adquirirt per una bella dona de fogosa voluptuositat que saciarà amb ell la seua voraç gana.
Un dia l’ase es desperta depres d’una de les nombrosses sessions amoroses i veu que un home ha deixat flors en l’habitació de la dóna i en acostar-s’hi, entre la varietat de flors escollirà unes roses, les quals devorarà. De sobte l’ase desapareix tornant a prendre la figura de Luciano i tothom queda admirat de tal metamorfosi. El goverandor aleshores resol alliberar Luciano, i aquella mateixa nit, apareix a la casa de la dona amb els seus millors vestits. Sopa amb ella i després d’una plaent vetllada s’aixeca de la taula i , segur i orgullós, es despulla davant d’ella creient que així li agradaria més que no éssent ase. Però quina va ser la sorpresa quan la dona mirant-lo amb menyspreu li digué que se n’anés . A la qual cosa Luciano, atònit, li demana per què aquest menypreu, i la dona sense embuts li respongué que era de l’ase i no d’ell de qui estava enamorada, que havía estat amb l’ase amb qui havia gaudit l’esquisidesa de l’ardent frenesí i que pensava que Luciano encara conservava aquella “hermosa i bona peça” que tant l’havia feta gaudir. Però ara , després de la metamorfosi, per a ella, Luciano només era un mono ridícul.

Potser les dites tenen raó . Així que no us fieu de les aparences o potser també que , a la fi , la grandària sí importa :-)

Amics estranys 1. El Drac Komodo

2005-08-08T16:06:00.000+02:00

Després d’unes petites vacances (aiiiii crec que vaig agafant costums humans) torene de nou a aquest diari.
No cregueu he aprofitat aquestes vacances per visitar amics i descobrir-ne de nous i així poder presentar-vos-els.

Hui us presente al Dragó Komodo. Sí ,els gradons existeixen i encara n’hi han . Fins al 1912 es va dubtar que existiren i només formaven part de les fàbules i llegendes mediavals com l’unicorni i altres animals fantàstics.
El dragó Komodo és un rèptil de sang calenta i controlen la seua temperatura a nivell intern, cosa que els permet adaptar-se a diferents climes i mantenir-se actius tant de nit com de dia. Com tots els rèptil i igual que els ocells ponen ous. És un dels rèptils més gran del món, els mascles poden medir més de 3 metres i pesar uns 90 kgs, mentre que les femelles solen ser més petites, duns 2 metres i 45 kgs.
Viuen en quatre illes petites d’Indonèsia, en el parc natural de Komodo, d’ací el seu nom.
Ténen un sistema de comunicació molt singular, ja que ho fan a través del fem que produeixen les seus defecacions orgàniques (és a dir la caca, :) ) , i així poden saber l’edat, la mesura i el sexe dels altres dragons , fins i tot si existeix algun perill o si un altre dragó està malat.
Són extremadament àgils, poden córrer fins a uns 19km/h i també saben nadar, cosa que els converteix en uns depredadors perillosos i temuts. Mengen qualsevol altre animal, des de porcs , ocells serps fins a alatres dragons més petits i fins i tot humaaaaaannnnssss J . la saliva dels dragons komodo conté unes bactèries que en contacte amb la sang paralitza la presa i fins i tot pot arribar a matar-la en qüestió de minuts.

Així que si veieu un Dragó Komodo no intenteu agafar-lo , ús pot pegar un mos que us pot deixar de pedra ;)

Mirant-lo de lluny no sé per què em va recordar el monstre d'aquelles pel·lícules japoneses que veien els humans ... com és deia? ... Gozilla?

Presentació

2005-06-22T22:23:00.000+02:00

Aquests sóc jo. Un animal prehistòric com va dir en Sir Harry H. Johnston allà pel 1901. Fins aleshores cap home de pell blanca em coneixia. Vivia pel Zaire a l’Àfrica. Els únics éssers de dues potes que coneixia eren uns homes menuts que els blancs anomenen pigmeus. Així doncs vaig ser tot un misteri durant un temps per avosaltres. Es parlava d’una espècie de cavall amb ratlles que hi havia vist algú per terres africanes.

Els meus millors amics són els animalets hervíbors com jo i els meus pitjors enemics han estat sempre els lleopards fins que va aparéixer l’home blanc i ens ha dut a formar part de les espècies en perill d’extinció. Ara només podem trobar un o dos Ocapis com a molt per km2.
Quan te n’adones que la teua espècie està en perilll de desaparéixer és com si obriguesses els ulls al món per primera vegada. Des que em vaig escapar del zoo, he investigat i malhauradament he comprovat que cada dia hi ha més èspecies en perill d’extinció.

Aquest ha sigut el motiu principal de començar a escriure aquest diari, en el qual aniré presentant-vos els meus amics en perill d’extinció i també amics fantàstics, amics bells i amics estranys.

Sóc un Ocapi

2005-06-19T15:28:00.000+02:00

Sóc un Ocapi.
Les persones de vegades em confonen amb un zebra, o amb un cabra, o amb un ruc, és a dir amb qualsevol cosa menys el que sóc.
En realitat els meus familiar més pròxim són les girafes, però clar a diferència d'elles no tinc eixe coll esbelt i allargassar que les fa tan especials.
vaig àixer una nit de tardor, entre trons i llamps, per això sóc poruc i amague el cap entre els matolls cada vegad que hi ha tempesta. Encara que ací a diferència del meu país , les tempestes són més breus i menys intenses. On vaig nàixer els llamps i els trons semblen són espectaculars, salvatges. Els homes que hi viuen dieuen que són els déus poderosos que estan lluitant amb les seus espases de foc. Jo no els he vist mai, als déus, en canvi als homes si els he vist lluitar entre ells. Els homes sempre creues que el que ells fan també ho fan els altres. Són una espècie ben curiosa.
Quan tenia tres mesos uns homes de pell blanca em van agafar en una epècie de xarxa, em tancaren en un caixó de fusta i em portaren ací. hem van deixar en un lloc que semblava el mateix on vaig nàixer però ací hi ha unes reixes d'un material estrany que impedeix que hi pugues anra-hi més lluny. No entenc per què? Al meu país d'origen pots caminar i caminar i mai trobes cap reixa feta d'aquest material. És estrany perquè els homes tampoc poden passar a la banda on estic jo.
Un dia vaig trobar un tros de xarxa que estava obert, mai l'havia vist, i vaig passar la xarxa. era de nit, i mentre caminava , vaig veure multitud de construccions com les que feien els homes del meu país però més grans i altes, més altes que els colls de les meus germanes les girafes. també vaig trobar petites zones d'herba on poder menjar, però clar eren tan petites que de seguida s'cabave. Així caminant tota la nit vaig arribar on m'he quedat a viure. Està a prop d'on viuen els homes de pell blanca, però ací no hi construccions , és un lloc semblant añ meu país d'origen, però amb arbres i plantes diferents. Almenys hi ha molta herba per menjar i aigua per beure. Hi ha també altres animalest, també diferents i nous per a mi i que al principi em fugien, però he anat fent amics i han anat contant-me coses.
Vull saber on estic perquè si he de viure ací he de comprendre encara miltes coses, però a poc a poc i potser amb ajuda aniré descobrint-les.
Ah se´que ací els homes de pell blanca tenen un nom cadascú, jo no en tinc, sóc un ocapi, em podeu dir així.